Canviar l’aliment d’un gos o un gat sembla senzill, però fer-ho d’un dia per l’altre pot provocar femtes toves, gasos, vòmits o rebuig del menjar. Una transició gradual permet que l’aparell digestiu s’adapti a la nova recepta i ajuda a comprovar si l’aliment li prova bé.

Per què convé fer el canvi a poc a poc?

Cada aliment pot tenir una composició, una quantitat de greix, un tipus de fibra, una densitat calòrica i una digestibilitat diferents. Si introduïm la nova recepta progressivament, donem temps al sistema digestiu i a la microbiota intestinal perquè s’hi adaptin.

Idea clau: la pauta de set dies és orientativa; el ritme correcte és el que l’aparell digestiu de cada animal tolera bé.

La transició és recomanable encara que el nou aliment sigui de la mateixa marca o tingui un gust semblant. També s’ha de fer quan es passa d’aliment sec a humit, o a l’inrevés, perquè canvien tant la textura com la concentració d’aigua i nutrients.

Pauta orientativa per canviar d’aliment en 7 dies

Una transició pas a pas

Aplica aquestes proporcions sobre la quantitat diària total i reparteix la ració entre els àpats habituals:

Dies	Aliment habitual	Aliment nou
1 i 2	75 %	25 %
3 i 4	50 %	50 %
5 i 6	25 %	75 %
A partir del dia 7	0 %	100 %

Aquesta pauta és orientativa. Alguns animals s’hi adapten sense dificultat, mentre que d’altres necessiten entre 10 i 14 dies o fins i tot més. Si el teu gos o gat té l’estómac sensible, ha patit trastorns digestius anteriorment o rebutja els canvis, avança més a poc a poc.

Com calcular bé les quantitats

Cal mantenir la ració total

No sumis una ració completa de l’aliment antic i una altra del nou. La barreja ha de respectar aproximadament la quantitat total de menjar que necessita l’animal.

Com que els dos aliments poden aportar quantitats diferents de calories per gram, consulta les recomanacions de cada envàs i controla el pes durant les setmanes següents. Si tens dubtes sobre la ració adequada, demana assessorament professional.

Què has d’observar durant la transició?

Senyals que marquen el ritme

Durant aquests dies, para atenció a:

• La gana i l’acceptació del nou aliment.
• La consistència i la freqüència de les deposicions.
• L’aparició de gasos, sorolls intestinals o molèsties.
• Els vòmits o les regurgitacions.
• El nivell d’energia i el comportament habitual.
• Canvis persistents a la pell, el pèl o la picor.

Una deposició una mica més tova de manera puntual pot indicar que el canvi s’està fent massa de pressa. En aquest cas, mantén durant més dies la proporció que tolerava bé o torna temporalment al pas anterior.

Els gats poden necessitar més paciència

Molts gats són especialment sensibles als canvis d’olor, gust i textura. Si no accepta la barreja, pots presentar una petita quantitat del nou aliment en un altre recipient, al costat de l’habitual, i augmentar-ne la presència gradualment.

No intentis que l’accepti retirant-li qualsevol alternativa i fent-lo passar gana. Si un gat deixa de menjar o en redueix molt la ingesta, consulta el veterinari, especialment si té sobrepès, és gran o pateix alguna malaltia.

Errors freqüents en canviar d’aliment

• Fer el canvi de cop: és la causa més habitual de molèsties digestives durant una transició.
• Canviar diverses coses alhora: evita estrenar simultàniament aliment, premis i suplements, perquè serà difícil identificar què li ha fet mal.
• Oferir massa extres: els premis i les restes de menjar també compten i poden alterar la digestió.
• No guardar prou aliment antic: assegura’t de tenir-ne prou per completar tota la transició.
• Confondre un problema mèdic amb l’adaptació: no tots els vòmits o diarrees són conseqüència del canvi de menjar.

Quan cal aturar el canvi i consultar?

Contacta amb el veterinari si apareixen vòmits repetits, diarrea líquida o amb sang, dolor, apatia marcada, signes de deshidratació o rebuig persistent de l’aliment. També convé extremar la precaució amb cadells, gatets, animals grans i animals amb malalties cròniques.

Si el nou aliment forma part d’una dieta veterinària prescrita, segueix sempre la pauta indicada pel professional, ja que pot caldre adaptar el ritme o començar el canvi d’una altra manera.

---

Un canvi tranquil acostuma a ser un canvi reeixit

La clau és avançar progressivament, respectar el ritme de cada animal i observar com respon. Amb una transició ben planificada, el nou aliment tindrà moltes més possibilitats de ser ben acceptat i de provar-li bé.

A Animal Sapiens et podem ajudar a comparar opcions i triar un aliment adequat per a l’edat, la mida i les necessitats del teu gos o gat.

Aquest contingut és informatiu i no substitueix la valoració d’un professional veterinari.