Abans de l’arribada del nou company

És important que, abans que arribi el nou membre de la família a casa, ja tinguem tot el que necessitarà per a la seva adaptació i convivència al domicili. Les necessitats dependran de l’espècie de l’animal, l’edat i l’origen.

Gos :

• Menjadores i abeuradors
• Un llit o iglú per resguardar-se i descansar
• Joguines de qualitat adequades a la mida i l’edat de l’animal
• Empapadors per a les necessitats dels cadells que encara no poden sortir de casa
• Alimentació: pel que fa al menjar, aconsellem informar-se prèviament de quin pinso està menjant per no fer un canvi brusc en l’alimentació i poder donar-li el mateix o fer el canvi gradual cap a la marca que li donarem a casa, sempre adequada a la seva edat i necessitats.
• Feromones: recomanem, per a una millor adaptació, Adaptil, un difusor tipus ambientador de feromones per reduir l’estrès.

Gat :

• Menjadores i abeuradors
• Un llit o iglú per resguardar-se i descansar
• Joguines de qualitat adequades a la mida i l’edat de l’animal
• Sorrera
• Alimentació: pel que fa al menjar, aconsellem informar-se prèviament de quin pinso està menjant per no fer un canvi brusc en l’alimentació i poder donar-li el mateix o fer el canvi gradual cap a la marca que li donarem a casa, sempre adequada a la seva edat i necessitats.
• Feromones: recomanem, per a una millor adaptació, Feliway, un difusor tipus ambientador de feromones per reduir l’estrès. Els gats són animals molt sensibles als canvis.

Conill :

• Menjadores i abeuradors
• Un amagatall
• Una gàbia tan gran com sigui possible per als moments en què hagi d’estar sol dins de casa sense supervisió.
• Alimentació: pinso i fenc. Les verdures variaran en funció de l’edat de l’animal.

L’adaptació d’un gos o gat tindrà un grau de dificultat diferent en funció de cada animal i també variarà segons l’edat i el lloc d’on provingui. Hem de tenir paciència i adaptar-nos al ritme que l’animal necessita per confiar en nosaltres i convertir casa nostra també en casa seva.

Adaptació del nouvingut a la llar

El més habitual, en el primer moment de l’arribada a casa, és que els més tímids o desconfiats s’amaguin i, posteriorment, investiguin al seu ritme tots els racons de la casa.

És important que, com a nous cuidadors, els deixem investigar tot el que necessitin. La casa haurà d’estar preparada per evitar que caiguin objectes o que l’animal pugui mossegar plantes, mobles o objectes que puguin posar en perill la seva salut.

En cas que tingui por i decideixi amagar-se, demanem paciència. Cal oferir-li un espai segur, tranquil i sense sorolls sobtats, motivar-lo amb menjar a prop i, quan surti del seu amagatall, no anar a tocar-lo. De mica en mica anirà veient que la casa i les persones que hi viuen són un ambient segur i anirà agafant confiança.

És normal que quan arriba un animal nou a casa pugui venir una mica —o molt— brut. Recomanem evitar banyar-lo, ja que pot comportar un estrès afegit i dificultar que ens guanyem la seva confiança. Si és imprescindible, millor utilitzar tovalloletes humides.

Presentació amb els animals de casa

Cal tenir en compte que, si a casa ja hi ha un animal, segurament estarà acostumat a tenir la família i tot el territori per a ell sol, i al principi pot no ser senzill compartir-ho amb el nouvingut.

Per això, la presentació del nou integrant amb els animals que ja hi viuen s’haurà de fer en l’ambient més neutral possible i sempre de manera gradual.

• Ambient neutral: en una habitació on els animals de casa no tinguin un fort sentiment de territorialitat (al jardí, el passadís, el lavabo...)

• Primer olors, després vista i, finalment, contacte, sempre de manera gradual i canviant de fase un cop superada l’anterior. Sempre s’haurà de començar permetent que s’olorin, amb un transportí tapat o a través d’una porta, però sense visió directa. Posteriorment es poden veure, però vigilant el contacte, assegurant corretges, utilitzant de nou el transportí o portes de vidre. Finalment, sempre sota vigilància i utilitzant menjar o premis per reforçar les bones aproximacions, deixarem que tinguin contacte.

La presentació i adaptació del nou animal amb els animals de casa pot ser un procés llarg i s’ha de fer amb cura, ja que ens ajudarà a evitar conflictes posteriors.

Visita el teu veterinari de confiança

Com a últim punt, però no menys important, cal fer una visita al veterinari de confiança per realitzar la primera revisió del nou membre. S’ha de comprovar que la vacunació i la desparasitació estiguin al dia, així com fer una exploració general per conèixer el seu estat de salut i poder parlar dels passos següents a seguir, ja sigui la revacunació anual, l’esterilització, etc.

Tenir un animal nou a casa sempre és una gran responsabilitat, però també serà una gran aventura!