Abans de l'arribada del nou company

És important que, abans que el nou membre de la família arribi a casa, ja tinguem tot el que necessitarà per adaptar-s'hi i conviure-hi. Les necessitats dependran de l'espècie, l'edat i l'origen de l'animal.

Gos :

• Bols per al menjar i l'aigua
• Un llit o iglú on refugiar-se i descansar
• Joguines de qualitat adequades a la mida i l'edat de l'animal
• Empapadors per als cadells que encara no poden sortir de casa
• Alimentació: pel que fa al menjar, recomanem informar-se prèviament sobre quin pinso està menjant per evitar un canvi brusc en l'alimentació. Així podrem donar-li el mateix o fer un canvi gradual cap a la marca que li donarem a casa, sempre adequada a la seva edat i necessitats.
• Feromones: per facilitar-ne l'adaptació, recomanem Adaptil, un difusor ambiental de feromones que ajuda a reduir l'estrès.

Gat :

• Bols per al menjar i l'aigua
• Un llit o iglú on refugiar-se i descansar
• Joguines de qualitat adequades a la mida i l'edat de l'animal
• Sorral
• Alimentació: pel que fa al menjar, recomanem informar-se prèviament sobre quin pinso està menjant per evitar un canvi brusc en l'alimentació. Així podrem donar-li el mateix o fer un canvi gradual cap a la marca que li donarem a casa, sempre adequada a la seva edat i necessitats.
• Feromones: per facilitar-ne l'adaptació, recomanem Feliway, un difusor ambiental de feromones que ajuda a reduir l'estrès. Els gats són animals molt sensibles als canvis.

Conill :

• Bols per al menjar i l'aigua
• Un amagatall
• Una gàbia tan gran com sigui possible per a les estones en què hagi d'estar sol dins de casa i sense supervisió.
• Alimentació: pinso i fenc. Les verdures variaran segons l'edat de l'animal.

L'adaptació d'un gos o un gat tindrà un grau de dificultat diferent segons cada animal i també variarà en funció de l'edat i del lloc d'on provingui. Hem de tenir paciència i adaptar-nos al ritme que necessita per confiar en nosaltres i fer també de casa nostra casa seva.

Adaptació del nouvingut a la llar

El més habitual durant els primers moments a casa és que els animals més tímids o desconfiats s'amaguin i que, després, explorin al seu ritme tots els racons.

És important que, com a nous cuidadors, els deixem explorar tant com necessitin. La casa ha d'estar preparada per evitar que caiguin objectes o que l'animal pugui rosegar plantes, mobles o altres elements que puguin posar en perill la seva salut.

Si té por i decideix amagar-se, cal tenir paciència. Hem de proporcionar-li un espai segur, tranquil i sense sorolls sobtats, motivar-lo amb menjar a prop i, quan surti de l'amagatall, no anar-lo a tocar. A poc a poc veurà que la casa i les persones que hi viuen formen un entorn segur i anirà guanyant confiança.

És normal que un animal nou arribi a casa una mica —o molt— brut. Recomanem evitar banyar-lo, perquè això pot afegir estrès i dificultar que ens guanyem la seva confiança. Si és imprescindible, és preferible utilitzar tovalloletes humides.

Presentació als animals que ja viuen a casa

Cal tenir en compte que, si a casa ja hi viu un animal, segurament estarà acostumat a tenir la família i tot el territori per a ell sol. Al principi, compartir-ho amb el nouvingut pot no ser senzill.

Per això, la presentació del nou membre als animals que ja hi viuen s'ha de fer en l'entorn més neutral possible i sempre de manera gradual.

• Entorn neutral: una habitació on els animals de casa no tinguin un fort sentiment de territorialitat, com ara el jardí, el passadís o el lavabo.

• Primer les olors, després el contacte visual i, finalment, el contacte físic, sempre de manera gradual i passant de fase només quan s'hagi superat l'anterior. Cal començar permetent que s'olorin, amb un transportí tapat o a través d'una porta, però sense veure's directament. Després es poden veure, però controlant el contacte amb corretges, el transportí o portes de vidre. Finalment, sempre sota vigilància i utilitzant menjar o llaminadures per premiar les bones aproximacions, deixarem que tinguin contacte.

La presentació i l'adaptació del nou animal als que ja viuen a casa pot ser un procés llarg que s'ha de fer amb cura, ja que ajudarà a evitar conflictes posteriors.

Visita el teu veterinari de confiança

Finalment, però no menys important, cal visitar el veterinari de confiança perquè faci una primera revisió del nou membre. Convé comprovar que la vacunació i la desparasitació estiguin al dia, fer una exploració general per conèixer-ne l'estat de salut i parlar dels passos següents, com ara la revacunació anual o l'esterilització.

Tenir un nou animal a casa sempre és una gran responsabilitat, però també serà una gran aventura!